L'Espill Encantat

L’espill Encantat és una cantata de nova creació, estrena i producció pròpia del Festival de Pasqua de Cervera, per a cor infantil, solistes, narrador i conjunt instrumental. Es basa en l’obra Quadern de Música de Jaume Ferran, escriptor cerverí i fill predilecte de la ciutat, i escrita per Jordi Castellà (música) i Montse Pont (lletra i guió), ambdós, també cerverins. Local i universal, com el propi llenguatge de la música.


Sinopsi

Els personatges principals de la història són l’Anna i el Mag lletraferit (que simbolitza la figura de Jaume Ferran), els quals es trobaran immersos en una trama d’aventures fantàstiques amb l’objectiu d’ajudar a recuperar els orígens d’un poble que, abocat en les noves tecnologies, està a punt d’oblidar definitivament les seves tradicions i històries, una ciutat on s’ha perdut la saviesa popular.

La música hi jugarà un paper cabdal: l’única manera de salvar aquest poble serà recuperant una cançó màgica que caldrà interpretar abans que es faci fosc. La recerca dels instruments i les partitures tindrà lloc per la ciutat de Cervera, transformada en una ciutat màgica mitjançant la recreació d’alguns dels seus espais emblemàtics.


El record més pur és sempre el de la música, aire que s'estremeix i que perdura.

La història de l'Espill Encantat

L’encàrrec: primers estadis.

L’Espill Encantat neix d’un encàrrec de l’Estefania Balcells, que com a directora del Conservatori Professional de Música de Cervera i també comissària de Cervera Capital Cultural 2019, em demana una composició musical que impliqui la major quantitat possible d’alumnes i professors. Un repte per al nostre centre, tant a nivell musical com organitzatiu.

Caldrà també que la temàtica estigui relacionada amb Cervera, per la qual cosa contactem amb la Montse Pont, que s’encarregarà de crear un guió basat en una obra de Jaume Ferran: “Cuaderno de Música”.

El procés d’elaboració del guió s’allargarà durant mig any, temps durant el qual s’incorporaran a l’equip de treball el Xavier Hidalgo i el Marc Castellà, que s’encarregaran de donar una dimensió escènica a la partitura musical.

Per tal d’implicar la major part de la comunitat educativa possible del conservatori de Cervera, decidim que tots els alumnes del centre (exceptuant els més petits) formaran part del cor, i una selecció de professors seran el conjunt instrumental. Hi haurà també la participació d’uns solistes vocals (professors i alumnes) i d’un cor d’escena, el cor dels “màgics”, els quals acabaran tenint un paper destacat tant en la part vocal com escènica.


La partitura i el procés de composició

Un cop finalitzat el guió, el següent estadi serà el procés de creació musical pròpiament dit. Aproximadament mig any més de treball, durant el qual treballaré simultàniament en la composició coral i instrumental.

La part musical es diferencia en dos plans diferents: la part argumental i les cançons de presentació dels instruments. La música que cobreix la part argumental utilitza uns motius musicals que es van repetint durant tota l’obra i que van evolucionant paral·lelament amb l’argument, de manera que els podem sentir al principi en tonalitats menors i en tempos lents, i al final de l’obra evolucionats a tonalitats majors i tempos més ràpids. L’utilització de diferents modes i escales és també una característica de l’obra, per donar-li unes sonoritats més obscures utilitzant l’escala octactònica, o passatges més brillants i de sonoritats de musical, amb utilització per exemple del mode lidi.

D’altra banda, les cançons que serveixen per presentar els instruments estan fora d’aquesta lògica de motius i escales, de manera que són com petites obres independents, cadascuna d'elles amb el seu propi final.

Les escenes

La ciutat grisa

La primera cançó de la cantata, després del preludi instrumental, destaca per la foscor, la presència de la boira i d’un bosc d’ametllers, que aparentment “morts”, situen l’obra en un context de desafecció i d’absència de valors, en que fàcilment hom pot entreveure la societat del segle XXI.

El mag lletraferit

Presentació dels protagonistes i de la trama argumental. El Mag Lletraferit (encarnació de Jaume Ferran) es dona a conèixer i convida a l’Anna a viure el viatge musical que li retornarà l’alegria.

El gran palau: els instruments de corda

Les 15 mènsules que presideixen la Plaça Major de Cervera, ens presenten els instruments de corda, portats a escena com a elements mòbils en alçada en format titella. Es treballa la identitat de cada instrument: el segon violí empaita el primer, la viola “canta i plora”, tot fent equilibris com si d’una funambulista es tractés, el violoncel no aconsegueix trobar-se a si mateix i el contrabaix sedueix una ballarina a ritme de swing.

El gran campanar: els instruments de percussió

A través dels tocs de campanes que marquen el seguici de Festa Major, apareixen el gegant i els capgrossos. Els passos i la dansa embolcallen una de les escenes més tècniques de l’obra.

La fada del fossar: els instruments de vent

Els instruments de vent arriben, en harmonia amb la marinada, a la Plaça del Fossar. Una fada que passeja pels bancals de la Segarra ens canta les qualitats de cadascun d'ells.

La casa del saber

Arribem a la Universitat: la casa del saber. La majestuosa corona, símbol de la monarquia borbònica, reposa damunt un dels capgrossos de la ciutat, i s’acompanya per les vistoses i elegants “trompetes” que, en la seva vessant pràctica, serveixen per evacuar l’aigua de les teulades. La saviesa, escultura que encapçala el frontispici de la façana neoclàssica, fa entrega de les partitures, per tal que la “Ciutat en somnis” pugui ser una realitat.

El miracle

Tots els elements de l’obra conflueixen davant la Universitat perquè el “miracle” esdevingui realitat. “Tots quan ressonin de nou, seran sols una veu, parlant al mateix temps”.

Ciutat en somnis

Tornant a l’escena inicial, el Mag Lletraferit s’endinsa al bosc com a metàfora del seu traspàs. Reapareix a escena com a símbol de la seva obra literària.

La dimensió escència

La font d’inspiració escènica de l’Espill Encantat és la Segarra, en general, i Cervera, en particular. Tant pel que fa les seves característiques paisatgístiques i ambientals, com pel que fa els elements arquitectònics i patrimonials més singulars.

El disseny artístic es basa en desfragmentar imatges retingudes del quotidià de la ciutat, captant l’escència icònica de Cervera i transformar-la en elements escenogràfics que permetran emplaçar-nos en diferents localitzacions.

Es treballa amb recursos escènics propis del Gran Teatre de la Passió de Cervera, com per exemple el mirador del Fossar; recursos de cultura popular, com els gegants i capgrossos de Cervera; recursos minimalistes, com quinze caixes de cartró, elements inseparables del cor d’escena “màgics”.

L’espai escènic es distribueix amb quatre espais perfectament definits i en constant diàleg: l’orquestra, el fons escènic ambientat en un paisatge de la Segarra i integrat pel cor, la plaça, com a espai de recolliment per les escenes més íntimes, i l’espai escènic central, per a tot el desenvolupament de l’acció.

La proposta artística es vesteix amb vestuaris de tonalitats pròpies de la terra, que contrasten amb els colors vius dels elements icònics. Contraposa, també, la quietud del paisatge segarrenc amb la màgia i dinamisme de l’arribada dels instruments. En tots i cadascun d’aquests diàlegs, l’espectador més viu hi podrà trobar alguns detalls com el portador de la corona de Felip V, les medalles dels regidors de la Paeria, o símbols reivindicatius populars, entre altres.

Una proposta amb múltiples lectures i interpretacions que complementa en Jan Clota, com a constructor escenogràfic, i la Gemma Oriol, que dissenya un vestuari exquisit, funcional i elegant, inspirat en els elements característics i més propis de la Segarra.


Els màgics

El viatge trepidant dels protagonistes amb canvi de localitzacions constants requereix que cor i escenografia esdevinguin una mateixa unitat. Per aquest motiu, i ja en la fase de composició, es treballa en la importància d'un cor format per 15 màgics (coincidint amb les 15 mènsules de la façana de la paeria) com a un dels pilars escènics de l’obra.

Dins l’escena, “els màgics” són el vehicle de transport per l’espai i també l’element catalizador de l’emoció i la màgia. Un grup dotat de moviment, gran expressivitat i capacitat tècnica per moure grans volums i elements d’atrezzo integrats -amb naturalitat- com a part indestriable d’un propi cos. Un equip d’actors cantaires capaços de crear un diàleg propi entre l’escenografia i la interpretació, que acompanya i s’entrellaça amb les aventures de l’Anna i el Mag Lletraferit.

Gest o moviment amb el que torna el passat, que mai se n'anirà del tot si estem atents; i podem retenir-lo de nou en la pura essència que ens deixa l'eco de la música.